Seitai i Educació
Zs3–p. 1
Superar veritablement un aprenentatge no consisteix en tancar la vida dins les estretes vies d'una forma; és, desprès de tota forma, aprendre a viure de manera espontània i lliure.
Zs5–p. [1]
El motor de la vida humana és la curiositat.
Quan la vida està viva, la curiositat es dirigeix
envers el moviment de tot el que existeix.
Però si s'encongeix l'impuls vital, aquesta s'esvaeix.
La curiositat és el punt de partida de tota creació.
No apaguem la curiositat del nen, ja que el paper de l'educador adult és procurar que no es vagi tancant o estrenyent
el camí cap a la creació.
La curiositat porta l'home cap a una vida
constantment nova i fresca.
Zs 14 p.1
LES FACULTATS ES DESENVOLUPEN
EN PRENDRE CONSCIÈNCIA D'ELLES
Quan un nen fa dolenteries, si el tenim per un nen entremaliat, aquest s'encaminarà amb tota tranquil·litat i seguretat en aquesta direcció. Però, si apreciem la intel·ligència o el valor necessaris per dur-les a terme, les facultats del nen es desenvoluparan en aquest altre sentit.
És inútil titllar com a nen dolent un infant que fa entremaliadures: convé procurar que reconegui les característiques profundes i positives que hi ha en el seu interior o també la seva falta de reflexió i lleugeresa.
Ara bé, aquest reconeixement, en última instància, no afecta els altres sinó al nen mateix. El paper de l'adult consisteix, doncs, a preparar el terreny i situar el nen en les circumstàncies adequades perquè ell mateix esculli el camí i prengui consciència de les seves facultats personals.
Zs17–p. 38
VIURE A TENSHIN
Els nens es lliuren totalment al que fan sense sentir cansament perquè viuen en un estat de tenshin. Tan aviat ploren com riuen o entren en el joc sense que quedi ombra de la seva tristesa recent; poden sentir la bellesa del cel blau sense por del vent fred; sempre estan vius. Es troben en un estat de tenshin.
Els nens necessitats d'elogis, que els menja la gelosia, que estan queixosos, els que no saben passar sense transició del plor al riure, els que troben que el vent i la neu són fredes, els que se senten vergonyosos i temorosos, són petits a qui els adults han robat el seu tenshin.
L'essència del nen és l'estat de tenshin, estat que no cal ni deformar ni ferir. L'esperit previsor dels adults només el pot ennuvolar. Hauríem d’educcar-los d’una manera que sempre el conservin i el visquin.
Sigui quin sigui el mètode d'educació que es fa servir, no és apropiat si deforma el tenshin. Cal educar-los de manera que visquin naturalment i en aquest estat.
Si els nens poguessin viure així, sempre estarien sans i animats. La llum del sol, el color del cel, el vent fred, una pesada pedra... qualevol cosa els fa feliços. La felicitat del tenshin és l'única veritable, l'única que mai no s'extingeix.
Els adults, abans d'introduir els nens en el seu propi món, haurien d'entrar en el dels petits i despertar el tenshin que es troba en el seu propi fur intern, respirant al compàs del tenshin infantil.
Tant de bo adults i nens conservessin el tenshin i tots junts el visquessin!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada