La vida total

EL CAMÍ DEL ZENSEI, LA VIDA TOTAL

Haruchika NOGUCHI

Zensei.13, p.28-29

Des del moment en què neix, l'home s'esforça a viure, no per voluntat pròpia, sinó pel desig de la natura. En comptes de dir que l'home està vivint, seria més exacte dir que la natura viu a través d’ell. El sentit de la seva vida rau en el mateix fet d'estar viu; i l'objectiu de la vida no és un altre que complir amb la vida mateixa. L'home no sap perquè viu, només sap que, si viu, morirà. Mai ha existit cap home immortal; es podria dir que vivim per morir o, millor dit, que morim a cada instant. Anomenem estar viu a anar morint en cada minut; no és possible distingir la vida de la mort tal com sol fer-se, ja que tant l'una com l'altra depenen de la naturalesa. L'únic que fa l'home és fer viure la vida i anar morint a cada moment.

La vida humana és l'art de la vida i no té més sentit en si mateixa que el florir i pansir-se de les flors o el volar de les papallones. Pel temor a enfrontar-se directament amb aquesta realitat, l'home vol pensar que viu voluntàriament, ideant i elaborant una finalitat en el viure amb la qual s'emborratxa. Ja que té cervell és lògic que pensi, igual que vola la papallona perquè té ales. Aquesta peculiaritat fa que sigui capaç d'enriquir i alegrar la seva vida però que, alhora, pateixi. Està bé que es diverteixi amb aquestes finalitats del viure però, si per elles pateix, haurà de reconèixer que està confonent l’objectiu amb els mitjans. Insisteixo que el sentit de la vida de l'home rau en el fet mateix d'estar vivint i, per tant, viure és un assumpte molt més greu i important que el fet de pensar.

Zensei, la vida total, és el camí de l´home. Si la seva missió consisteix a complir la seva vida, qualsevol actitud que tingui al seu davant s'haurà de fer amb aquesta finalitat.

Algú va dir: fes el bé, no el mal. Potser seria convenient que es fes així. En la realitat, però, prolifera allò dolent, i allò bo es realitza amb dificultat. Si vivim lligats per aquest principi, anirem acusant als altres i a nosaltres mateixos, perdrem la joia mateixa de viure i confondrem la finalitat amb els mitjans. Se sol considerar que matar els altres és condemnable quan, tanmateix, això es valora i s'aprecia en el camp de batalla. El bé i el mal han estat inventats per conveniència de l'home, però a la natura no existeixen ni una cosa ni l'altra.

Em sembla trist que la psique es vegi regida per uns conceptes introduïts artificialment, quan originàriament la pisque és lliure. Com que estan atrapats, molts s'han tornat incapaços de fer viure el desig natural. Tant el que és bo com el que és dolent, l'honor com el benefici, els hem de descartar si obstaculitzen la vida total de l'home.

Passa el mateix amb tenir cura de la salut. De la mateixa aigua freda uns obtenen la salut i altres es refreden, i no es pot entrar en discussió sobre si banyar-se en aigua freda és bo o dolent. El dejuni es realitza amb finalitats saludables, però un mor de gana si no pot menjar: el problema no resideix en el mateix menjar, sinó entre el no voler menjar i el no poder menjar. Ni l'aigua freda ni el dejuni en si tenen alguna cosa a veure amb la cura o la distracció de la salut; diria més aviat que no existeixen originàriament ni l'un ni l'altre, només ho creuen els que estan regits per una escala de valors.

Hem de rebutjar decididament tot el que obstrueixi el poder viure de manera intensa. En descartar tot això ens agafem a ella i en concentrar-nos totalment en el viure, la vida brilla per si sola.

Ja que estar viu depèn del desig de la natura, n'hi ha prou que la manera de viure també segueixi el desig natural.

Tòquio, setembre de 1949 

(Gekkan ZENSEI, 1976)

---

LA VIDA TOTAL

Haruchika NOGUCHI

Zensei.19, p.14-15

Els qui viuen el dia d'avui amb tota intensitat no es preocupen del que serà el demà. El temor a la mort, que demà mateix ens pot esdevenir, ve que no estem totalment immersos en la vida actual.

Què és viure la vida íntegrament? Viure és estar morint a cada instant. Per aquest continu morir viu l'home. Viure l'existència en la seva totalitat és morir durant tota la vida. Només a través de la mort viu la vida.

Per viure la vida íntegrament, també s'ha de viure la mort íntegrament. Doncs, si no, com podríem viure integralment aquesta vida, temorosos de morir-nos avui? Els qui tanquen els ulls i es neguen a veure que en tot moment s'estan morint, encadenats i oprimits per la preocupació de viure, només parlen de la cura de la salut i de la higiene. Han d'ignorar que la barba creix més forta cada cop que s'afaita.

Si no s'actua amb tot vigor, si no té la consciència de donar vida a la vida a través de la mort, no s'assoleix la salut. Per això, els que mostren una cara empal·lidida per les preocupacions sobre la higiene i la cura de la seva salut no poden viure íntegra la seva vida.

Podria creure's que l'home viu per un acte de voluntat seva, però no és així: vol viure simplement, sense saber per què, i aquest anhel de viure prové d'un desig autònom, la voluntat de la Natura.

Si la vida és un desig de la Natura, aquesta proveirà que es pugui desenvolupar adequadament. Així, sentim desitjos de treballar, dormir o menjar, i ens produeix més alegria assolir el cim d'una muntanya elevada que pujar a una altra de menys alta. A l'home li agrada la feina quan li permet lliurar-se amb totes les forces. Si ens fiquem al llit quan tenim somni, ens despertem clars; si mengem quan sentim gana, els aliments són saborosos; si vivim així, tant el blau del cel com la blancor de la neu resulten igualment grats. Estar sa no és tan difícil: només cal viure amb naturalitat.

Hi ha, però, els que tenen la convicció que calen tècniques i mètodes especials per gaudir de salut i, immersos en la seva recerca, viuen en la preocupació. Tot i això, la salut no es fabrica i com més s'assagen sistemes complicats, més complicat també resultarà el viure sa. Per contra, abandonant tot esforç i respirant amb calma, un es troba a l'estat natural del viure humà. Si vivim amb naturalitat, això es dóna espontàniament.

Una asèpsia sistemàtica obtinguda mitjançant mitjans externs al cos, com pot ser l'ús reiterat de l'àcid carbònic, comporta com a conseqüència un debilitament de la capacitat de desinfecció natural a l'home. Els éssers vivents van modificant tant la seva morfologia com les seves funcions d'acord amb els canvis ambientals: això és el que anomenem adaptació. Gràcies a aquesta, es pot complir l'existència. Així, el pneumococ, combatut a cop de penicil·lina, a poc a poc desenvolupa resistències i capacitat de supervivència. És el mateix que quan un s'aplica fregues d'aigua freda...

Per tot això, si qualsevol ésser vivent és capaç de resistir i suportar les variacions de circumstàncies, es pot considerar que està desenvolupant tota la seva capacitat, mentre que la flor d'hivernacle és feble davant de les variacions climàtiques. I quant a l'home, es pot considerar que com més es desenvolupin i perfeccionin els seus “hivernacles”, més fràgil es tornarà. Per hivernacles entenc els mètodes higiènics destinats a afavorir la salut que actualment proliferen. A causa de la seva existència, l'individu, atemorit enfront dels canvis externs, es torna feble i mancat de vigor i, en no comprendre viure a través del morir, es fa covard. Qui no entengui aquest fer la vida a través del morir sempre es trobarà acovardit i retret i no podrà portar una existència sense problemes.

L'únic mètode per a la higiene i la salut de l'home, el volem fort, és enfortir-lo internament a través de la sensibilització de la seva capacitat d'adaptació. No obstant això, el tipus de vida i els conceptes d'higiene i salut vigents actualment l'encaminen cap a l'antihigiene i la morbositat. S'hauria de tenir clara consciència que és exactament el contrari del que convindria cercar.

(Gokkan ZENSEI, octubre 1976)