Pensaments
Zs1–p.1
Només hi ha el somni profund per als que actuen intensament. Només existeix la mort tranquil·la per als que han viscut així.
Zs2–p.1
VENT
El primer de tot és moure's.
Encara que no té forma, el vent mou tot el que té forma;
i a través del moviment de tot allò que té forma, se’l percep.
En sentir-ho tot comença a estremir-se per simpatia.
Alcen la veu fins als forats més petits del cel i de la terra.
Els bambús, l'aigua, les pollegueres de les portes, l'acompanyen amb les veus.
La pols s'arremolina, s'agiten els arbres,
tremolen les cases i fins i tot els cables de la llum es posen a vibrar.
El cel i la terra estan embolicats amb el vent.
El primer de tot és moure's.
I moure el que és proper.
Si aquest no respon, abandona-ho i intenta-ho més enllà.
Si no hi ha reacció, vés més lluny.
Mentre no s'extingeixi el moviment profund,
s'anirà propagant fins a l'infinit.
Això és el vent.
La força que aixeca el vent existeix en el fons de tothom.
En enfrontar-te a allò immòbil, no perdis l'esperança.
Si el moviment està latent dins teu, es manifestarà;
el que s'ha comunicat alhora impulsa moviment en els altres.
Que cadascú es posi en moviment des de sí mateix:
aquest és el primer pas.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada